Jeju, un volcà envoltat de roca negra

Jeju és un volcà en escut al mar, davant la costa sud de Corea, i tot a l'illa en prové: murs de basalt negre que separen els tarongerars, tubs de lava sota els camps i centenars de cons secundaris —els *oreum*— sortint de les pastures. Al centre s'alça el **Hallasan**, amb 1.947 metres la muntanya més alta de Corea del Sud, amb un llac al cràter i rutes d'un dia que pugen entre bambú nan i, al maig, azalees florides. La costa és l'altra meitat. **Seongsan Ilchulbong**, el pic de l'Alba, és un con de tosca que va brollar de l'aigua i avui forma un bol verd sobre els penya-segats: la pujada clàssica de matinada. A la riba sud, **Jusangjeolli** es trenca en columnes hexagonals de lava refredada contra les quals colpeja l'onatge, i les cascades de Cheonjiyeon i Jeongbang cauen gairebé al mar, a Seogwipo. Sota terra, **Manjanggul** permet caminar un quilòmetre per un dels millors tubs de lava del món. La cultura de Jeju és igual de particular. Les **haenyeo**, les bussejadores de l'illa, encara treballen el fons a pulmó buscant orella de mar, cargol de mar i eriçó, moltes amb més de setanta anys, i les seves casetes formen part del paisatge costaner. Els *dol hareubang*, avis de pedra basàltica, vigilen les entrades dels pobles. Camina algun tram de l'**Olle Trail**, 27 rutes senyalitzades que envolten l'illa; menja porc negre a la brasa, farinetes d'orella de mar i mandarines hallabong; i a la primavera creua camps grocs de colza. Jeju és la setmana més amable de qualsevol viatge per Corea del Sud.