Jeju, un volcà envoltat de roca negra

Jeju és un volcà en escut al mar, davant la costa sud de Corea, i tot a l'illa en prové: murs de basalt negre que separen els tarongerars, tubs de lava sota els camps i centenars de cons secundaris —els oreum— sortint de les pastures. Al centre s'alça el Hallasan, amb 1.947 metres la muntanya més alta de Corea del Sud, amb un llac al cràter i rutes d'un dia, obertes si les condicions ho permeten, que pugen entre bambú nan i, al maig, azalees florides.

La costa és l'altra meitat. Seongsan Ilchulbong, el pic de l'Alba, és un con de tuf que va brollar de l'aigua i avui forma un bol verd sobre els penya-segats: la pujada clàssica de matinada. A la riba sud, Jusangjeolli es trenca en columnes hexagonals de lava refredada contra les quals colpeja l'onatge, i les cascades de Cheonjiyeon i Jeongbang cauen gairebé al mar, a Seogwipo. Sota terra, Manjanggul permet caminar un quilòmetre per un dels millors tubs de lava del món.

La cultura de Jeju és igual de particular. Les haenyeo, les bussejadores de l'illa, encara treballen el fons a pulmó buscant orella de mar, cargol de mar i eriçó, moltes amb més de setanta anys, i les seves casetes formen part del paisatge costaner. Els dol hareubang, avis de pedra basàltica, vigilen les entrades dels pobles.

Camina algun tram de l'Olle Trail, 27 rutes senyalitzades que envolten l'illa; menja porc negre a la brasa, farinetes d'orella de mar i mandarines hallabong; i a la primavera creua camps grocs de colza. Jeju és la setmana més amable de qualsevol viatge per Corea del Sud.