Trànsit sense visat de 240 hores a la Xina: ciutats i rutes

Comprova les normes vigents per a la teva pròpia nacionalitat abans de reservar. Els requisits d'entrada, les exempcions de visat, els permisos, les taxes i els impostos canvien sense previ avís i depenen del teu passaport, la teva ruta i el motiu del teu viatge. Això és informació general, no assessorament legal, migratori, mèdic ni financer: confirma la teva situació amb la font oficial del govern o amb la teva ambaixada o consolat més proper abans de reservar. Viatsy no assumeix cap responsabilitat per les decisions preses sobre la base d'aquest article.

A la sala d'arribades de l'aeroport de Pequín Capital vaig veure com dirigien una parella nord-americana cap a un taulell amb el rètol "240-Hour Visa-Free Transit". Vint minuts després tenien un segell d'entrada especial, deu dies per davant i cap manera de carregar un mapa al mòbil. No facis com ells.

Si tens passaport dels Estats Units o de Mèxic, aquesta és la teva porta d'entrada a la Xina sense passar pel consolat, i és la versió més generosa que el país ha ofert mai: 240 hores, 65 punts d'entrada i 24 províncies. També està plena de condicions que enganxen molta gent, i dues o tres poden fer que et tornin enrere al mateix taulell.

Què és realment el trànsit de 240 hores

No és un visat. És una exempció de trànsit que sol·licites en arribar, en un taulell marcat amb TWOV (Transit Without Visa): sense tràmits previs, sense taxes, sense entrevista i sense fotos.

La política ha crescut de pressa: les 72 hores van passar a 144 i després a 240, amb l'última ampliació el 17 de desembre de 2024. Amb deu dies ja pots veure el país, no només matar una escala.

Hi ha tres normes que fan caure molta gent:

Has d'estar en trànsit cap a un tercer país o regió, diferent del lloc d'on has volat. Hong Kong, Macau i Taiwan compten cadascun com a tercera regió; més avall t'explico per què és important.
Està permès el turisme, les reunions de feina, les visites familiars i els intercanvis. Per treballar, estudiar o fer periodisme continua calent un visat de debò.
El rellotge comença a comptar a les 00:00 (GMT+8) del dia següent a l'arribada. Si aterres dilluns a la una del migdia, no arrenca fins a la mitjanit de dimarts, de manera que a la pràctica tens gairebé onze dies naturals.

I això és el que et pot fer denegar l'entrada al taulell: un passaport amb menys de 3 mesos de validesa (aquest llindar és propi de l'exempció de trànsit; una sol·licitud de visat complet en demana més, així que no barregis les xifres); qualsevol antecedent d'estada il·legal o de feina no autoritzada a la Xina en els últims 5 anys; una denegació de visat recent; i la discrecionalitat de l'agent fronterer, que existeix i no es pot recórrer allà mateix.

Si tens doble nacionalitat, compta el passaport que presentes, no el lloc on vius.

L'exempció de trànsit i el règim de 30 dies sense visat que trobaràs més avall són polítiques unilaterals temporals amb data de caducitat publicada: ja s'han prorrogat altres vegades, però una pròrroga mai no està garantida. I la decisió a la frontera és de l'agent, cosa que vol dir que el risc que et deneguin l'entrada l'has de gestionar tu.

Les 55 nacionalitats que hi tenen dret

Hi tenen dret cinquanta-cinc nacionalitats; la darrera incorporació va ser Indonèsia, el juny de 2025. El desglossament oficial:

Europa (40): 28 dels 29 estats Schengen, més el Regne Unit, Irlanda, Rússia, Ucraïna, Bielorússia, Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Macedònia del Nord, Albània, Mònaco i Xipre.
Amèrica (6): Estats Units, Canadà, Mèxic, Brasil, Argentina i Xile.
Àsia (7): Japó, Corea del Sud, Singapur, Brunei, Emirats Àrabs Units, Qatar i Indonèsia.
Oceania (2): Austràlia i Nova Zelanda.

L'excepció que cal conèixer: Liechtenstein és membre de Schengen però no és a la llista de trànsit. És l'únic passaport Schengen que aquesta política no cobreix.

Un avís abans de continuar. Si el teu passaport és a la llista independent de 30 dies sense visat de la Xina (bona part d'Europa, el Regne Unit, Irlanda, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, el Japó, Corea del Sud, el Brasil, l'Argentina i Xile, entre d'altres), gairebé segur que aquesta política no et fa falta: llegeix la secció següent, comprova les dates i oblida't dels bitllets de sortida. Per a la resta, sobretot qui viatja amb passaport dels Estats Units o de Mèxic, és per a qui existeix el trànsit de 240 hores.

La via dels 30 dies sense visat, i quan s'acaba

És un règim diferent, amb normes diferents i molt més senzill: et presentes i s'hi concedeixen 30 dies, sense bitllet de sortida, sense requisit de tercer país i sense acrobàcies de trànsit. Cobreix uns 50 països, i el calendari importa més que la llista:

La prova va començar l'1 de desembre de 2023 amb un grapat de països europeus, i des d'aleshores s'ha ampliat i prorrogat diverses vegades.
L'estada permesa es va allargar a 30 dies a finals de 2024.
El Brasil, l'Argentina, Xile, el Perú i l'Uruguai s'hi van afegir el juny de 2025.
El Regne Unit i el Canadà s'hi van incorporar el 17 de febrer de 2026.
A data de 2026, està previst que duri fins al 31 de desembre de 2026. Des del 2023 s'han anunciat pròrrogues aproximadament cada any, però són anuncis, no garanties, i alguns han arribat poques setmanes abans del termini.

Així doncs, si el teu viatge cau el 2027, no donis res per fet: comprova que el règim s'ha renovat abans de comprar res que no sigui reemborsable. Si decau, et queda el trànsit de 240 hores. Els Estats Units i Mèxic no han estat mai a la llista dels 30 dies.

Per on pots entrar, sortir i moure't

Des de l'ampliació de novembre de 2025, la política cobreix 65 punts d'entrada i sortida en 24 regions de nivell provincial, i el punt d'entrada i el de sortida no han de coincidir: entrar per Pequín i sortir per Xangai és precisament la idea.

Les ciutats cobertes que compten en un primer viatge: Pequín, Xangai, Canton, Chengdu, Chongqing, Xi'an, Hangzhou, Suzhou, Nanquín, Guilin, Nanning, Kunming, Wuhan, Harbin i Xiamen, a més de tota l'illa de Hainan.

Les incorporacions de novembre de 2025 van redibuixar les rutes del sud: el port de passatgers de Pazhou a Canton, Zhuhai Hengqin, el pont Hong Kong–Zhuhai–Macau, el port de Zhongshan i l'estació d'alta velocitat de West Kowloon, a Hong Kong, van passar a ser vàlids, i això va obrir l'Àrea de la Gran Badia (vegeu la quarta ruta més avall).

No hi entren de cap manera Mongòlia Interior, Jilin, el Tibet, Gansu, Qinghai, Ningxia ni Xinjiang. A Shanxi, només hi entren Taiyuan i Datong; a Jiangxi, només Nanchang i Jingdezhen. Cap d'aquests llocs és imprescindible en un primer viatge, però si el que vols és Lhasa o Kashgar, això és un altre viatge i demana un visat com cal.

Com arribar-hi des de Nord-amèrica

Si voles des dels Estats Units o de Mèxic, aquí és on molta gent s'equivoca, perquè la reserva més òbvia és la que no val. Chicago → Pequín → Chicago no és un trànsit. Chicago → Pequín → Hong Kong, sí. També ho és Ciutat de Mèxic → Xangai → Tòquio, o Los Angeles → Chengdu → Seül.

El format que funciona és un open jaw amb un salt curt a una tercera regió al final: llarg recorregut fins a un port xinès (Xangai Pudong, Pequín Capital o Daxing, Canton, Chengdu Tianfu), deu dies per terra acabant en un altre lloc, un tram barat fora de la Xina continental cap a Hong Kong, Taipei, Seül, Tòquio o Bangkok dins de les teves 240 hores, i d'allà, cap a casa. Hong Kong és la més pràctica: a menys d'una hora de Canton amb tren, a un vol curt de Xangai i amb moltes connexions de llarg recorregut cap a Amèrica. Així, el bitllet de sortida obligatori es converteix en el primer tram del retorn i no en un bitllet llençat.

Un apunt sobre la reserva: si pots, posa el tram cap a la Xina i el de sortida en un mateix bitllet. Els bitllets comprats per separat són una zona grisa i han provocat denegacions d'embarcament a l'aeroport d'origen, perquè qui primer s'ha de convèncer que sortiràs a temps és l'agent de facturació, no el de frontera.

L'arribada: què passa de debò

Aterres, et saltes la cua normal d'immigració i busques un taulell amb el rètol "Transit Without Visa" o "240-Hour Visa-Free". Si no el veus, pregunta a qualsevol persona uniformada. Pequín (PEK i PKX), Xangai Pudong, Canton i Chengdu Tianfu en gestionen cada dia.

Tingues a punt:

El passaport, amb almenys 3 mesos més de validesa.
Un bitllet de sortida confirmat cap a un tercer país o regió; al mòbil ja va bé.
Les reserves d'hotel de tota l'estada.
La targeta d'arribada digital, exigida als estrangers des del 20 de novembre de 2025. Omple-la abans de volar al portal oficial de la NIA, o a través de l'app de la NIA o d'un miniprograma de WeChat o Alipay. Hi ha quioscos a l'aeroport, però les cues són llargues. No és universal: n'hi ha set categories exemptes, com els residents permanents, els usuaris de l'E-channel i els passatgers en trànsit directe de 24 hores que no surten de la zona del port. Aquest últim cas no és el teu, perquè fer servir aquesta política vol dir sortir de l'aeroport.

L'agent et preguntarà per què vens, quant de temps, on vas i on t'allotges. Respon amb claredat. Si tot va bé, et posen un segell d'entrada de trànsit, no un visat enganxat, i passes.

El dia d'arribada hi ha un pas més: el registre a l'hotel en un termini de 24 hores és obligatori. Els hotels el fan automàticament quan fas el check-in. Si t'allotges a casa d'amics, t'has de registrar tu mateix a la comissaria de policia del barri, i tornar-ho a fer cada cop que canviïs de ciutat. El Departament d'Estat dels EUA ho remarca perquè enxampa viatgers constantment.

Quatre rutes que funcionen en deu dies

Tres o quatre ciutats és el sostre honest per a deu dies: prou per respirar i prou poques perquè no visquis a les andanes.

La clàssica: Pequín → Xi'an → Xangai (9 dies)

Tres nits a Pequín, dues a Xi'an i tres a Xangai, tren entre les tres, i sortida de Xangai cap a Hong Kong o Tòquio. És la que recomanaria a la majoria de qui hi va per primera vegada.

Pequín: Mutianyu millor que Badaling, la Ciutat Prohibida reservada amb dies d'antelació, i ànec laquejat a Siji Minfu, al carrer Nanchizi, al costat del fossat del palau: uns ¥180 per cap, més o menys la meitat del que costa un ànec semblant a Da Dong, i igualment faràs cua. Si te'ls pots permetre, cinc dies a Pequín són millor que tres.

Xi'an: els Guerrers de Terracota i després la muralla de la ciutat, amb entrada de ¥54 i bicicleta individual a ¥45 per tres hores amb un dipòsit de ¥100; la volta en porta unes dues. Al barri musulmà, passa de llarg de Beiyuanmen, el carrer ample i evident darrere la Torre del Tambor, i fica't a Xiyangshi i Dapiyuan, on els preus són de la gent del barri. Jiasan Guantangbao, a Xiyangshi, fa les empanadetes de sopa per les quals tothom fa cua. Les broquetes de xai van des d'un parell de iuans les petites fins a ¥15–20 els kebabs grossos de branca de salze vermell.

Xangai: el Bund al capvespre, el jardí Yu a primera hora, una excursió d'un dia a la vila d'aigua de Zhujiajiao i shengjianbao a Yang's Fry Dumpling, a Wujiang Lu: es demanen per liang, quatre per ració, i es mengen drets cremant-te el paladar.

S'assembla molt a la ruta que fem com a Viatge a la Xina 10 dies: El triangle daurat: deu dies, tren entre ciutats i guia privat en anglès o castellà.

La clàssica allargada: Pequín → Xi'an → Guilin → Xangai (10 dies)

Hi afegeix un creuer pel riu Li i el paisatge càrstic dels voltants de Yangshuo, a canvi de perdre gairebé un dia en el vol extra o en un tren llarg. Val la pena si el que vens a buscar és el paisatge.

Primer el sud-oest: Chengdu → Xi'an → Pequín (9 dies)

Infravalorada, i sovint més fàcil de reservar perquè el llarg recorregut cap a Chengdu va menys ple. Entres per Chengdu Tianfu, t'atipes de mapo tofu i fideus dan dan, i després puges en tren cap al nord per sortir de Pequín cap a Seül, Tòquio o Hong Kong.

Les entrades per veure els pandes són nominals: es reserven amb el passaport, no se'n venen a la porta i costen uns ¥55 a la Base de Recerca de Chengdu, així que deixa-les lligades abans d'aterrar. La nostra guia de Chengdu i les bases de pandes explica quines bases estan obertes, inclosa la de Dujiangyan, tancada per obres des del 23 d'abril de 2026 sense data de reobertura anunciada (la Panda Valley, independent i a prop, continua oberta).

Després, reserva una estona per a una tetera de te de gessamí a la Heming Teahouse, al parc del Poble: ¥10–30, cadires de bambú vora l'aigua i jubilats jugant al mahjong tres taules més enllà. Si t'hi atreveixes, la neteja d'orelles costa ¥30–50.

Entrada per la Gran Badia: Hong Kong → Canton → Guilin → Macau (10 dies)

Només és possible des de finals de 2025. Entres a la Xina continental amb tren d'alta velocitat per Hong Kong West Kowloon (47 minuts fins a Canton en el millor dels casos, ¥185–240 en segona classe), puges cap al nord per Canton i Guilin, tornes cap al sud i surts pel pont Hong Kong–Zhuhai–Macau fins a Macau. La sortida ha de ser per Macau i no per Hong Kong: hi has entrat des de Hong Kong, i la destinació següent ha de ser un país o regió diferent del punt de partida, de manera que un circuit d'anada i tornada a Hong Kong és un viatge d'anada i tornada i no hi entra. Macau en fa un trànsit de debò sense cap vol extra a cap dels dos extrems, i això, sense fer soroll, la converteix en la més barata de les quatre des de Nord-amèrica.

Temps i preus del tren per planificar

Pequín–Xi'an: 4–6 hores (el més ràpid, 4 h 12), segona classe ¥480–593
Xi'an–Xangai: 6–9,5 hores, ¥652–795
Pequín–Xangai: des d'unes 4,5 hores, ¥576–697
Chengdu–Xi'an: 3–4,5 hores, unes 3,5 de mitjana
Hong Kong West Kowloon–Canton: des de 47 minuts, ¥185–240

La xarxa xinesa va superar els 50.000 km de via a finals de 2025, més que la de tota la resta del món junta. Reserva a l'app 12306 amb el número de passaport; la guia de l'alta velocitat t'ho explica amb detall. Arriba almenys 30 minuts abans de la sortida, i una hora a les megaestacions com Pequín Oest o Xangai Hongqiao: el control de seguretat és com el d'un aeroport i el control de bitllets tanca entre tres i cinc minuts abans que surti el tren. Per a les dates, consulta la guia mes a mes: la primera setmana d'octubre i la quinzena al voltant de l'Any Nou xinès desfan qualsevol itinerari.

Kit de supervivència digital: deixa-ho a punt abans de volar

Fes-ho des del sofà de casa, no des d'una habitació d'hotel a Pequín a mitjanit.

Una eSIM d'itinerància, comprada abans de marxar. Algunes eSIM internacionals encaminen el trànsit per servidors fora de la Xina continental, cosa que sovint et permet esquivar el Gran Tallafoc, però depèn del proveïdor, canvia sense avís i no és una base sobre la qual muntar un viatge. Una SIM xinesa local és l'altre extrem: registre amb passaport i internet nacional filtrat.

Una VPN, instal·lada i provada a casa. Els proveïdors que funcionen a la Xina canvien contínuament, i un cop allà les botigues d'apps no te'n deixaran descarregar cap. Comprova que connecta abans de volar i tracta-la com una assegurança, no com una infraestructura: dona per fet que res no funcionarà de manera fiable quan aterris.

Mapes que funcionin. Google Maps no és fiable a la Xina continental, et connectis com et connectis: les rutes, el transport públic i les cerques fallen. Fes servir Amap (Gaode) o Baidu Maps; tots dos tenen l'anglès parcialment, i Amap és el que fa servir la gent del país.

Alipay: aquesta és la teva cartera. Registra-t'hi amb el teu número de telèfon habitual, vincula-hi una Visa, Mastercard o Amex i fes una petita compra de prova abans de volar. La faràs servir per al menjar de carrer, el metro, els taxis, l'entrada als temples i les màquines expenedores. L'efectiu és legal però és un maldecap; als venedors se'ls torça la cara quan treus un bitllet de ¥100.

WeChat. No tant per pagar, tot i que WeChat Pay ja accepta targetes estrangeres, sinó perquè és la manera com es comunica el país: els hotels t'hi escriuen, els guies s'hi coordinen i les cartes dels restaurants són miniprogrames que hi viuen a dins. Registra-t'hi abans de volar: els comptes nous de vegades necessiten que un usuari existent escanegi un codi de verificació, i això és molt més fàcil d'arreglar des de casa.

I la resta: DiDi per als taxis, Pleco com a diccionari fora de línia i traductor amb la càmera, Google Translate amb el paquet de xinès descarregat per fer-lo servir sense connexió, i l'app de la NIA per a la targeta d'arribada. Després, fes captures de pantalla de l'adreça de cada hotel en caràcters xinesos: fora de les cadenes internacionals, els conductors rarament llegeixen anglès, i jugar-se-la amb el pinyin acaba malament.

Paranys

Excedir l'estada és greu. Multes, detenció i un antecedent que et perseguirà en futures sol·licituds de visat. Deixa marge: un vol de sortida endarrerit el dia deu fa molta menys gràcia que un el dia vuit.
Una escapada interior fora de les províncies cobertes és una infracció migratòria. Si aterres a Pequín i vols cap a Lhasa, has incomplert les condicions.
Comprova les normes la mateixa setmana que voles. El portal en anglès de la NIA i l'ambaixada xinesa més propera són les fonts que compten.

Quan deu dies no n'hi ha prou

Amb deu dies tens tres o quatre ciutats. No tens els pilars de gres de Zhangjiajie, les terrasses i els congostos de Yunnan, les carenes de granit de Huangshan ni els carrerons emmurallats de Pingyao, si no és trencant el ritme de tota la resta. Si el que t'atrau és Zhangjiajie, la guia de deu dies a Hunan planteja aquest viatge amb les seves pròpies regles.

Més enllà d'aquest marge necessites un visat de turista, o l'exempció de 30 dies si el teu passaport hi té dret. Més Enllà de la Gran Muralla dura 14 dies i afegeix Zhangjiajie i el riu Li a l'eix Pequín–Xi'an–Xangai; Tresors de la Xina en dura 15 i hi incorpora Chengdu i un recorregut més a fons pel patrimoni de la UNESCO. Tots dos amb pressupost per persona a petició.

Abans de reservar

El trànsit de 240 hores és una de les millors ofertes que hi ha en viatges: deu dies a la Xina sense sol·licitud, sense taxes i sense entrevista. Demana tres coses: un passaport que hi tingui dret, un bitllet de sortida cap a un tercer país o regió dins del termini, i que no surtis de les províncies cobertes. Si ho tens tot lligat, la resta és logística: Alipay configurat i la VPN provada amb antelació, tres ciutats en lloc de set i els trens reservats tan bon punt s'obre la venda.

I si coordinar tot això mentre treballes a jornada completa et sembla el contrari de fer vacances, aquesta és la part que fem nosaltres. Explica'ns les teves dates i amb quin passaport viatges, i dissenyarem la ruta a partir de totes dues coses. Viatge a la Xina 10 dies: El triangle daurat és la versió de deu dies de tot el que has llegit aquí.