Lantau, la meitat verda de Hong Kong

Lantau és el doble de gran que l'illa de Hong Kong i gairebé el seu revers: turons, monestirs, pobles pesquers i platges, amb l'aeroport cargolat en una cantonada. El telefèric **Ngong Ping 360** puja 5,7 quilòmetres des de Tung Chung sobre l'aigua i la carena, i el trajecte ja és mitja excursió: cabina amb terra de vidre, la pista d'aterratge encongint-se a sota i, de sobte, el **Gran Buda de Tian Tan** apareixent al seu altiplà. La figura de bronze de 34 metres corona 268 esglaons sobre el **monestir de Po Lin**, el menjador vegetarià del qual fa dècades que alimenta els pelegrins; el *Camí de la Saviesa* dibuixa el Sutra del Cor en columnes de fusta al vessant del darrere. Cap a l'oest hi ha **Tai O**, un poble pesquer tanka de cases sobre pilons en un canal de marea, unides per passarel·les estretes. Els carrerons fan olor de pasta de gambes i peix salat, que encara s'hi elaboren, i barques petites surten a l'estuari a buscar els dofins blancs xinesos, els dofins rosats del delta del riu de les Perles. L'illa té a més el millor senderisme del territori. El **pic de Lantau** és el segon cim de Hong Kong i una pujada clàssica de matinada per veure sortir el sol damunt els núvols; el Sunset Peak es torna platejat d'herba a la tardor, amb els seus refugis de pedra escampats per la carena. A la costa sud, Cheung Sha ofereix tres quilòmetres de sorra tranquil·la, i Mui Wo rep el ferri des de Central en menys d'una hora. Dedica-li un dia sencer: és la manera més fàcil de comprovar que Hong Kong és sobretot camp.