Lantau, la meitat verda de Hong Kong

Lantau és el doble de gran que l'illa de Hong Kong i gairebé el seu revers: turons, monestirs, pobles pesquers i platges, amb l'aeroport cargolat en una cantonada. El telefèric Ngong Ping 360 puja 5,7 quilòmetres des de Tung Chung sobre l'aigua i la carena, i el trajecte ja és mitja excursió: cabina amb terra de vidre, la pista d'aterratge encongint-se a sota i, de sobte, el Gran Buda de Tian Tan apareixent al seu altiplà. La figura de bronze de 34 metres corona 268 esglaons sobre el monestir de Po Lin, el menjador vegetarià del qual fa dècades que alimenta els pelegrins; el Camí de la Saviesa dibuixa el Sutra del Cor en columnes de fusta al vessant del darrere.

Cap a l'oest hi ha Tai O, un poble pesquer tanka de cases sobre pilons en un canal de marea, unides per passarel·les estretes. Els carrerons fan olor de pasta de gambes i peix salat, que encara s'hi elaboren, i barques petites surten a l'estuari a buscar els dofins blancs xinesos, els dofins rosats del delta del riu de les Perles.

L'illa té a més el millor senderisme del territori. El pic de Lantau és el segon cim de Hong Kong i una pujada clàssica de matinada per veure sortir el sol damunt els núvols; el Sunset Peak es torna platejat d'herba a la tardor, amb els seus refugis de pedra escampats per la carena. A la costa sud, Cheung Sha ofereix tres quilòmetres de sorra tranquil·la, i Mui Wo rep el ferri des de Central en menys d'una hora.

Dedica-li un dia sencer: és la manera més fàcil de comprovar que Hong Kong és sobretot camp.