Llac Sol Lluna, aigua i boira a la muntanya

A les muntanyes de Nantou, el **llac Sol Lluna** és la massa d'aigua més gran de Taiwan i el lloc on el país va a baixar el ritme. Els matins solen començar amb boira: la riba oposada desapareix, els ferris fan sonar la botzina i tota la conca sembla molt més antiga que els hotels de la vora. El nom ve de les seves dues meitats —una de més rodona a l'est i una altra de més estreta a l'oest—, separades per la petita illa sagrada de *Lalu*, que pertany als **thao**, el poble indígena el poblat del qual, Ita Thao, continua sent el cor de la riba est. La manera més còmoda de veure'l és en vaixell. Els ferris fan el circuit entre els embarcadors de Shuishe, Xuanguang i **Ita Thao**, i pots baixar a menjar un bol de fideus o una broqueta de salsitxa de senglar al mercat del poblat. Sobre Xuanguang, la **pagoda Ci'en** corona un turó boscós amb vistes a les dues meitats alhora; a la riba nord, l'escalonat **temple Wenwu** mira de cara a l'aigua entre dos lleons de pedra colossals. L'altre clàssic és la bicicleta. El carril bici des de Xiangshan surt sempre entre els més bonics del món i avança per passarel·les gairebé arran d'aigua. Terra endins, els turons de Yuchi conreen el **te negre assam** que hi van plantar els japonesos fa un segle; a les cases de te preparen el Ruby #18, amb el seu lleu punt de canyella, davant dels bancals. Dorm-hi en lloc d'anar-hi i tornar: l'alba sobre l'aigua és el que la gent recorda del centre de Taiwan.