Gorja de Taroko, marbre tallat per un riu

El riu Liwu fa milions d'anys que excava una muntanya de marbre, i el resultat és un canyó tan estret en alguns trams que la carretera ha de travessar la roca per túnels. Taroko és el paisatge més espectacular de Taiwan: parets grises i blanques vetades de pedra plegada, un riu de color jade molt avall i falciots girant entre els murs. El tram de la Gruta de les Orenetes és el clàssic passeig de deu minuts, amb els forats que l'aigua i el vent han perforat a la paret; el Túnel de les Nou Corbes ziga-zaguega per la part més fonda i estreta de la gorja.

La resta queda a tocar de la carretera. El Santuari de la Primavera Eterna s'aboca sobre una cascada que cau directa al riu i recorda els obrers morts construint la carretera Central. El sender de Shakadang segueix un afluent blau i poc profund entre blocs de la mida d'una casa, apte per a tothom. El de Baiyang acaba en una cortina d'aigua dins d'un túnel, i la vertiginosa Zhuilu Old Road —una lleixa d'un metre d'amplada a 500 metres sobre la vall— és la ruta que busquen els excursionistes experimentats.

S'hi arriba des de Hualien, a entre 30 i 45 minuts per carretera, i la carretera costanera continua cap al nord sota els penya-segats de Qingshui, on la muntanya cau gairebé a plom sobre el Pacífic. La gorja és també territori truku, i els pobles i les parades de la zona de Tianxiang li donen una vida que no és d'aparador.

Des del terratrèmol d'abril del 2024, i els danys posteriors per temporals, el parc només està obert parcialment, amb controls d'accés estrictes que canvien sovint i disponibilitat limitada, i alguns dels senders i trams esmentats poden estar tancats. Consulta el web del Parc Nacional de Taroko i el servei 168 d'estat de les carreteres de la Direcció de Carreteres abans d'anar-hi.