Tainan, on va començar la història de Taiwan

Tainan va ser la capital de l'illa durant dos segles i encara es comporta com a tal: carrers baixos, ombra de banians i més temples per quilòmetre quadrat que enlloc més de Taiwan. Els holandesos van aixecar el fort Zeelandia a Anping als anys vint del segle XVII i el fort Provintia —avui la torre Chihkan— el 1653, i de tots dos en queden restes entre cases de fideus. A pocs minuts a peu, la casa de l'arbre d'Anping és l'emblema real de la ciutat: un magatzem de sal abandonat les parets i el sostre del qual han estat devorats per les arrels d'un banià, amb una passarel·la que el travessa per dins.

Aquí el culte i la vida diària se superposen. El temple de Confuci, fundat el 1665 i el primer de Taiwan, conserva els murs vermells i els xiprers; el Gran Temple de Matsu i el del Déu de la Guerra reben un degoteig constant d'encens i blocs endevinatoris. I després hi ha el carrer Shennong, un carreró de cases Qing restaurades ple de bars minúsculs, tallers de ceràmica i fanalets al vespre.

Gairebé tothom hi va per menjar, i fa bé. Tainan va inventar els fideus danzai —un bol petit amb carn picada de porc i una gamba— i esmorza sopa de milkfish, sopa de vedella tan fresca que es cou al brou, rotllets de gamba i el coffin bread, una llesca fregida i buidada farcida d'un guisat cremós. El carrer Guohua i l'entorn del mercat Yongle en són la versió concentrada.

A l'oest, les salines de Qigu es tenyeixen de rosa al capvespre i les llacunes s'omplen de becplaners cara-negres a l'hivern. Tainan és la parada més profunda i més gustosa de qualsevol ruta per Taiwan.