Taipei, una ciutat que es menja de nit

Taipei ocupa una conca verda envoltada de serralades volcàniques, i val la pena començar per dalt: pujar al mirador del **Taipei 101** al capvespre o fer els vint minuts d'escales de la *Muntanya de l'Elefant* per veure com la torre es torna daurada sobre els gratacels de Xinyi. A peu de carrer el ritme canvia del tot. A Wanhua, el **temple de Longshan** continua ple d'encens i de cants a la caiguda de la tarda, i a dues illes els herbolaris del carreró de Qingcao pesen manats d'herbes amargues. Al nord del riu, el carrer Dihua de Dadaocheng conserva les façanes de l'època Qing, els sacs de petxina seca i medicina xinesa, i una filera creixent de sales de te i estudis de disseny darrere les columnes antigues. Menjar és el motiu pel qual gairebé tothom allarga l'estada. **Shilin** és el mercat nocturn més gran i sorollós; el de **Raohe**, més estret i fàcil de recórrer sencer, comença amb la cua dels panets de pebre negre cuits contra la paret d'un forn de fang. Demana sopa de fideus amb vedella en un local enrajolat de Zhongshan, xiao long bao al vapor, truita d'ostres i un got del te amb bombolles que Taiwan va regalar al món. El carrer Yongkang ofereix la versió asseguda de tot plegat. Deixa també mig dia de respir. El telefèric de **Maokong** sobrevola bancals de te fins a cases que serveixen baozhong de la zona; **Beitou** queda a un viatge de metro i fa olor de sofre, amb banys termals públics i una casa de banys japonesa de fusta convertida en museu; i Yangmingshan s'omple de cales a la primavera i d'herba platejada a la tardor. Taipei és fàcil, generosa i infinitament menjable: *un primer capítol perfecte* abans de recórrer la resta de Taiwan.