Jiufen, fanalets vermells sobre el mar
Jiufen s'agafa a un vessant costerut de Ruifang, a mitja hora de la costa nord-est de Taiwan, i existeix gràcies a l'or. Les mines de l'època japonesa la van convertir en un poble pròsper als anys trenta; després van tancar i van deixar un laberint de carrerons escalonats, balcons de fusta i locals tancats que una generació posterior va reobrir com a cases de te. Avui el carrer vell de Jiufen és un dels racons més fotografiats de l'illa, i s'ho mereix: un passatge cobert amb prou feines més ample que dues persones, ple de parades de boles de taro en sopa dolça freda o calenta, gelat de cacauet embolicat en una crep amb coriandre, sopa de boles de peix i pastissos de pinya.
La imatge que tothom busca és l'escalinata de Shuqi, on els fanalets vermells de les velles cases de te s'apilen vessant amunt al vespre, amb el mar en algun punt sota la boira. La casa de te A-Mei, l'edifici de fusta de la cantonada, és la més reconeixible; l'escena s'associa sovint amb la casa de banys d'El viatge de Chihiro, tot i que el seu director ha dit que no en va ser la inspiració. Demana igualment una tetera d'oolong taiwanès en un balcó i mira com la broma va i ve sobre la muntanya de Keelung.
A Jiufen hi plou molt, i aquesta humitat forma part del seu caràcter. Combina-la amb Jinguashi, al costat, on el Museu de l'Or conserva les galeries de la mina, la Residència del Príncep i un lingot de 220 quilos, i amb l'estrany mar Yin Yang tenyit de coure. És l'escapada de mig dia més fàcil des de Taipei.