Jiufen, fanalets vermells sobre el mar

Jiufen s'agafa a un vessant costerut de Ruifang, a mitja hora de la costa nord-est de Taiwan, i existeix gràcies a l'or. Les mines de l'època japonesa la van convertir en un poble pròsper als anys trenta; després van tancar i van deixar un laberint de carrerons escalonats, balcons de fusta i locals tancats que una generació posterior va reobrir com a cases de te. Avui el *carrer vell de Jiufen* és un dels racons més fotografiats de l'illa, i s'ho mereix: un passatge cobert amb prou feines més ample que dues persones, ple de parades de **boles de taro** en sopa dolça freda o calenta, gelat de cacauet embolicat en una crep amb coriandre, sopa de boles de peix i pastissos de pinya. La imatge que tothom busca és l'escalinata de **Shuqi**, on els fanalets vermells de les velles cases de te s'apilen vessant amunt al vespre, amb el mar en algun punt sota la boira. La **casa de te A-Mei**, l'edifici de fusta de la cantonada, és la més reconeixible; l'escena s'associa sovint amb la casa de banys d'*El viatge de Chihiro*, tot i que el seu director ha dit que no en va ser la inspiració. Demana igualment una tetera d'oolong taiwanès en un balcó i mira com la broma va i ve sobre la muntanya de Keelung. A Jiufen hi plou molt, i aquesta humitat forma part del seu caràcter. Combina-la amb **Jinguashi**, al costat, on el Museu de l'Or conserva les galeries de la mina, la Residència del Príncep i un lingot de 220 quilos, i amb l'estrany *mar Yin Yang* tenyit de coure. És l'escapada de mig dia més fàcil des de Taipei.