Kanazawa: la ciutat feudal que les bombes no van trobar

Kanazawa era rica —el clan Maeda governava el segon domini més gran del país, mesurat en arròs— i mai no va ser bombardejada, així que la ciutat antiga va sobreviure allà on la de gairebé tot el Japó no ho va fer. Per això els barris de fusta d'aquí semblen continus i no reconstruïts. A Higashi Chaya, les cases de te amb façana de gelosia continuen alineades al llarg d'un sol carrer; una, Shima, es visita com a museu amb les sales d'actuació del pis de dalt intactes. Nagamachi és el barri samurai: murs de terra folrats amb estores de palla durant l'hivern, canals estrets i la casa Nomura amb un jardí encaixat en un pati.

Kenrokuen és el motiu pel qual molta gent hi va. És un dels tres grans jardins del Japó i el nom al·ludeix als sis atributs —amplitud i recolliment, artifici i antiguitat, aigua i vistes— que un jardí perfecte havia de reunir i gairebé mai no aconseguia alhora. Al novembre els jardiners munten el yukitsuri damunt dels pins, cordes obertes en ventall des d'un pal central perquè la neu no trenqui les branques, i el resultat s'assembla més a una escultura que a un manteniment.

La ciutat encara fabrica. Aquí es bat el noranta-nou per cent del pa d'or del Japó, tan fi que es posa damunt d'un gelat, damunt de laca o al sostre d'un temple; la porcellana Kutani i la seda tenyida kaga yuzen vénen del mateix mecenatge feudal. El mercat Omicho ven peix del mar del Japó al mateix solar des de fa tres segles: cranc de les neus a l'hivern, gamba dolça crua tot l'any i bols de kaisendon a les barres. Afegeix-hi l'edifici circular de vidre del Museu del Segle XXI i Kanazawa deixa de ser una parada de camí als Alps.