Wakayama, la porta de la península de Kii

Per a la majoria de viatgers Wakayama és només un nom al mapa entre Osaka i el Pacífic, i precisament per això no s'ha massificat. La ciutat s'ordena al voltant del **castell de Wakayama**, una torre blanca sobre un penyal de granit aixecada el 1585 per al germà de Toyotomi Hideyoshi i després en mans d'una de les tres branques principals del clan Tokugawa. La torre es va refer després dels bombardejos, però es conserva la maçoneria original i el pont cobert Ohashi que travessa el fossat fins al jardí del senyor. A sota s'hi menja *ramen de Wakayama*, un brou fosc de soja i os de porc amb sushi premsat de verat i un ou dur que agafes del taulell i pagues per confiança. La badia és l'altra meitat. Al mercat Kuroshio de Marina City esquarteren una tonyina vermella sencera diverses vegades al dia amb un ganivet d'un metre i la venen minuts després. Wakaura és tema de poemes des del segle VIII, els 231 esglaons de Kimiidera regalen els primers cirerers del Kansai, i amb vaixell s'arriba a **Tomogashima**, quatre illes sembrades de bateries de maó devorades per l'heura. Després la província s'obre cap al sud: **Yuasa**, bressol de la salsa de soja, amb els seus carrers de fusta; els mandariners d'Arida; les pruneres ume de Minabe; i més enllà, el mont Koya, els camins de Kumano i els balnearis del Pacífic. La porta d'entrada a un altre Japó.