Himeji, el castell que mai no va caure

Surts de l'estació de Himeji i el castell ja hi és, emmarcat al fons d'una avinguda recta d'un quilòmetre, surant sobre les teulades. Al Japó queden una dotzena de castells amb torre de fusta original en lloc de reconstrucció de formigó, i Himeji-jo és, per consens, el millor: acabat el 1609, arrebossat de blanc brillant contra el foc i la humitat, amb els frontons apilats com ales plegades. L'anomenen Shirasagi-jo, el castell de l'agró blanc. Va sobreviure als setges del segle XVII, a l'enderroc de castells de l'era Meiji, als bombardejos que van arrasar la ciutat el 1945 i al terratrèmol de Kobe del 1995 sense perdre una biga.

El més sorprenent és que mai no va ser un ornament. L'accés serpenteja entre portes trampa i carrerons sense sortida pensats per deixar l'atacant sota les espitlleres; els murs són perforats amb triangles i cercles per als arcabussos. Es pugen sis plantes per escales gairebé verticals, amb mitjons, entre pilars d'avet i xiprer, fins a un petit santuari i la vista sobre la plana. Al corredor de Nishi-no-maru es recorren les estances de la princesa Sen, i a fora hi ha el pou d'Okiku, d'una de les històries de fantasmes més conegudes del país.

Reserva temps per a dues coses més: Koko-en, nou jardins emmurallats d'estils diferents sobre antigues residències de samurais, i el telefèric al mont Shosha, amb el temple Engyo-ji i les seves enormes sales de fusta entre cedres. A una hora de Kyoto en shinkansen.