Shirakawa-go: teulades com mans en oració

*Gassho-zukuri* vol dir «construït com mans juntes en oració», i tan bon punt veus les teulades el nom deixa de ser poètic i passa a ser una descripció. A la vall del Shogawa la neu s'acumula uns quants metres, de manera que aquestes cases es van aixecar amb cobertes de palla a seixanta graus perquè llisqués, sense un sol clau a l'estructura, i es refeien teulada a teulada: una feina tan gran que tot el poble sortia a ajudar en cadascuna, un costum anomenat *yui*. Algunes d'aquestes cases tenen 250 anys i encara són habitades. **Ogimachi**, el nucli més gran, en reuneix un centenar al llarg del riu, i la UNESCO el va inscriure el 1995 juntament amb Ainokura i Suganuma, ja a Gokayama. Els pisos alts, on es criaven cucs de seda sota l'escalfor del carener, són oberts en unes poques cases —la de la família Wada i la casa Kanda, entre altres— i l'olor del fum de la llar irori, que és el que cura la fusta, forma part de la visita. Des del mirador de Shiroyama, damunt del poble, s'alinea tota la cubeta: arrossars, teulades i les muntanyes tancant-la. La vall canvia del tot segons l'estació. Al juny els arrossars dupliquen les teulades; a finals d'octubre gira la fageda del voltant; i al gener i al febrer arriba la neu profunda, amb un grapat de tardes cada hivern en què el poble s'il·lumina. És remot a propòsit —la carretera no va quedar del tot oberta fins als anys vuitanta— i a les cinc torna a estar en silenci, quan marxen els autobusos del dia des de Takayama i Kanazawa.