Naoshima, l'illa que es va convertir en museu

Naoshima són vuit quilòmetres quadrats de pins, granit i port pesquer al mar interior de Seto, i un dels llocs més estranys i estimulants del Japó. A l'extrem nord encara hi funciona una foneria de coure; al sud hi mana **Tadao Ando**. Des de finals dels anys vuitanta, l'editor Soichiro Fukutake i l'arquitecte van començar a enterrar museus als vessants, i l'illa va acabar convertida en una sola obra contínua que es recorre a peu. El **Museu Chichu** és completament sota terra i només s'il·lumina amb llum natural. En una sala de marbre blanc hi pengen cinc nenúfars de Monet, on s'entra descalç; en una altra, una esfera de granit negre de Walter De Maria reposa sobre una escala d'obeliscs daurats; en una tercera, James Turrell dissol la paret en color pur. A prop, el museu Lee Ufan enfronta unes pedres i unes planxes d'acer al mar, i la **carbassa groga** de Yayoi Kusama espera a l'espigó, amb la seva bessona vermella al port de Miyanoura. Les millors hores, però, són a **Honmura**, el poble vell on l'Art House Project va convertir set cases abandonades i un santuari en instal·lacions: comptadors LED submergits en la penombra, una escala de vidre de Sugimoto enfonsant-se sota un santuari xintoista, una sala negra on els ulls triguen deu minuts a entendre què miren. Lloga una bici, menja udon i continua en ferri cap a Teshima. Un contrapunt perfecte als temples del Japó.