Naoshima, l'illa que es va convertir en museu

Naoshima són vuit quilòmetres quadrats de pins, granit i port pesquer al mar interior de Seto, i un dels llocs més estranys i estimulants del Japó. A l'extrem nord encara hi funciona una foneria de coure; al sud hi mana Tadao Ando. Des de finals dels anys vuitanta, l'editor Soichiro Fukutake i l'arquitecte van començar a enterrar museus als vessants, i l'illa va acabar convertida en una sola obra contínua que es recorre a peu.

El Museu Chichu és completament sota terra i només s'il·lumina amb llum natural. En una sala de marbre blanc hi pengen cinc nenúfars de Monet, on s'entra amb sabatilles després de deixar el calçat a la porta; en una altra, una esfera de granit negre de Walter De Maria reposa sobre una escala d'obeliscs daurats; en una tercera, James Turrell dissol la paret en color pur. A prop, el museu Lee Ufan enfronta unes pedres i unes planxes d'acer al mar, i la carbassa groga de Yayoi Kusama espera a l'espigó, amb la seva bessona vermella al port de Miyanoura.

Les millors hores, però, són a Honmura, el poble vell on l'Art House Project va convertir cases antigues, el solar d'un temple i un santuari (set llocs en total) en instal·lacions: comptadors LED submergits en la penombra, una escala de vidre de Sugimoto enfonsant-se sota un santuari xintoista, una sala negra on els ulls triguen deu minuts a entendre què miren. Lloga una bici, menja udon i continua en ferri cap a Teshima. Un contrapunt perfecte als temples del Japó.