Kumano Hongu, el final del camí a les muntanyes de Kii

Durant més de mil anys, emperadors retirats, monjos i pagesos van entrar en aquestes muntanyes pel **Kumano Kodo**, i la destinació era aquesta. El **Kumano Hongu Taisha** és el santuari principal d'uns tres mil santuaris Kumano escampats pel Japó: unes sales de xiprer sense pintar, amb gruixudes cobertes d'escorça de cedre, dalt d'una llarga escalinata de pedra, austeres allà on altres santuaris japonesos són vermell i or. El seu missatger és el *yatagarasu*, el corb de tres potes que va guiar el primer emperador per aquesta mateixa espessor, i el veuràs a cada estendard i a cada segell de la credencial del pelegrí. El santuari no sempre va ser al turó. Fins a la riuada del 1889 s'alçava a **Oyunohara**, el gran banc de sorra on es troben dos rius, i aquest continua sent el seu cor espiritual: una clariana de grava buida a la qual s'accedeix pel torii més alt del món, gairebé 34 metres d'acer negre visibles des de lluny. Fer l'última etapa des de Hosshinmon-oji, quatre hores entre cedres, camps de te i llogarets, i sortir damunt d'aquella porta és una de les grans arribades del viatge: una sensació que qualsevol caminant català reconeix, i per això Kumano i el Camí de Sant Jaume comparteixen credencial de doble pelegrinatge. Després arriba l'aigua. **Yunomine Onsen**, en un barranc a deu minuts, s'utilitza des de fa uns 1.800 anys i la seva caseta de Tsuboyu és l'únic bany del Patrimoni Mundial on t'hi pots ficar, mitja hora per torn. A **Kawayu** et caves la teva pròpia bassa a la grava d'un riu temperat. El Japó més antic i més verd.