Shirahama, el Japó que es banya al mar

Shirahama vol dir platja blanca, i el nom fa més de mil anys que compleix. Aquest tram de la costa de Wakayama ja apareix a les cròniques del segle VIII com un lloc on els emperadors viatjaven a prendre les aigües, cosa que converteix Sakinoyu en un dels banys més antics del Japó encara en ús: dues piles de pedra encaixades a la roca arran de mar, sense sostre ni parets. T'hi fiques, el Pacífic trenca a dos metres, l'escuma t'esquitxa les espatlles i no hi ha res entre tu i l'horitzó.

La platja dibuixa sis-cents metres de sorra genuïnament blanca, reforçada amb sorra portada d'Austràlia, i a l'estiu és una estampa japonesa perfecta: para-sols, gel raspat i famílies a la vora. Cap al sud la costa es torna dramàtica: Sandanbeki cau cinquanta metres a plom sobre el mar, amb una cova a la base on la flota de Kumano amagava les barques, i Senjojiki és una plataforma de gres tou que l'onatge ha tallat en terrasses per on es camina descalç. Davant la costa hi ha l'illa Engetsu, travessada per un arc natural pel qual, en les postes justes, encaixa el sol.

El poble és un balneari sense complexos: hotels termals, banys de peus a les cantonades, el mercat Tore-tore i el parc Adventure World. I és també etapa del ramal costaner Ohechi del Kumano Kodo. Un descans perfecte entre temple i temple.