Shirahama, el Japó que es banya al mar

Shirahama vol dir platja blanca, i el nom fa més de mil anys que compleix. Aquest tram de la costa de Wakayama ja apareix a les cròniques del segle VIII com un lloc on els emperadors viatjaven a prendre les aigües, cosa que converteix **Sakinoyu** en un dels banys més antics del Japó encara en ús: dues piles de pedra encaixades a la roca arran de mar, sense sostre ni parets. T'hi fiques, el Pacífic trenca a dos metres, l'escuma t'esquitxa les espatlles i no hi ha res entre tu i l'horitzó. La platja dibuixa sis-cents metres de sorra genuïnament blanca, reforçada amb sorra portada d'Austràlia, i a l'estiu és una estampa japonesa perfecta: para-sols, gel raspat i famílies a la vora. Cap al sud la costa es torna dramàtica: **Sandanbeki** cau cinquanta metres a plom sobre el mar, amb una cova a la base on la flota de Kumano amagava les barques, i **Senjojiki** és una plataforma de gres tou que l'onatge ha tallat en terrasses per on es camina descalç. Davant la costa hi ha l'**illa Engetsu**, travessada per un arc natural pel qual, en les postes justes, encaixa el sol. El poble és un balneari sense complexos: hotels termals, banys de peus a les cantonades, el mercat Tore-tore i els pandes gegants d'Adventure World. I és també etapa del ramal costaner Ohechi del Kumano Kodo. Un descans perfecte entre temple i temple.