Okinawa, l'altre Japó

Okinawa és més a prop de Taipei que de Tòquio, i es nota. Durant quatre segles i mig aquestes illes van ser el regne de Ryukyu, un estat marítim que comerciava amb la Xina, Corea i el sud-est asiàtic i que en va prendre alguna cosa de cadascun. Se sent en el sanshin de tres cordes, es tasta en una cuina de cansalada, meló amarg i brous llargs, i es veu al castell de Shuri, sobre Naha, les sales vermelles del qual van cremar el 2019; la restauració de la sala principal s'ha de completar el 2026, així que val la pena comprovar què és obert abans d'anar-hi.

L'aigua és l'altre argument. A Motobu, l'aquari Churaumi guarda taurons balena i mantes en el seu enorme tanc Mar de Kuroshio, però el millor és amb vaixell: les illes Kerama, parc nacional d'un blau amb nom propi. Es busseja a la Cova Blava del cap Maeda, hi ha tortugues a Zamami i, més al sud, set quilòmetres de sorra blanca a Miyako, carrerons de corall i carros de búfal a Taketomi i selva i manglars a Iriomote.

Okinawa també mostra la seva història sense adorns: al Parc de la Pau de Mabuni hi ha gravats en pedra tots els noms de la batalla del 1945. Després, una nit a Naha: soba d'Okinawa, rafute estofat, ceràmica de Tsuboya, umibudo que esclata com caviar i awamori amb gel mentre algú arrenca amb els tambors de l'eisa. Res del que hagis vist al Japó no et prepara per a això.