Hokkaido, el nord salvatge del Japó

Hokkaido és el Japó que s'afluixa el coll. L'illa fa aproximadament la mida d'Àustria amb molta menys població, així que les distàncies s'estiren i mana el paisatge: llacs volcànics, boscos de bedolls, pastures lleteres i una costa que es glaça. A Sapporo, el febrer són les escultures de gel del Festival de la Neu al parc Odori i un ramen de miso amb mantega i blat de moro menjat colze a colze en un carreró de Susukino. A una hora, el canal d'Otaru i els seus magatzems de pedra recorden la febre de l'areng que va enriquir l'illa.

L'estiu ho reescriu tot. A Furano i Biei els turons es ratllen de lavanda, flor de patata i blat, i l'Estany Blau brilla d'un cobalt impossible entre làrixs secs. Més a l'est hi ha Shiretoko, península Patrimoni Mundial, amb óssos bruns, cascades que cauen al mar i rius plens de salmó. A l'aiguamoll de Kushiro hi dansen les grues de corona vermella sobre la neu.

L'hivern és el gran espectacle: la neu pols sepulta Niseko i, a la costa d'Okhotsk, els trencaglaç d'Abashiri obren camí entre el gel arribat del riu Amur. I entremig, es menja: eriçó i vieires al mercat matinal de Hakodate, cranc pelut, ous de salmó fins a tapar l'arròs, sopa de curri, xai jingisukan a la planxa bombada. Després, un bany al sofre de Noboribetsu. Una altra cara del país que mereix tant viatge com la ruta clàssica.