Una nit entre els cedres de Koyasan

L'any 816 el monjo Kukai, conegut després de morir com a Kobo Daishi, va rebre una plana alta a les muntanyes de Kii i hi va fundar la ciutat monàstica de **Koyasan**. Dotze segles després continua sent exactament això: mig centenar de temples en actiu, un sol carrer principal, un funicular que puja els pelegrins des de la vall i bosc de cedres tancant-se per tots costats. Més de la meitat d'aquests temples acullen visitants. Dormir en un *shukubo* és tatami, portes corredisses de paper, un futó estès mentre sopes i *shojin ryori*, la cuina vegetariana dels monjos: tofu de sèsam, verdures de muntanya, adobats i koya-dofu, liofilitzat al fred des de l'edat mitjana. El cor de la muntanya és **Okunoin**, dos quilòmetres de tombes sota cedres mil·lenaris. S'hi alineen dos-cents mil monuments: senyors de la guerra que es van combatre tota la vida comparteixen vessant amb mercaders i estàtues de Jizo amb pitet vermell. Al fons, passada la sala dels deu mil fanals, es creu que Kobo Daishi no va morir sinó que medita eternament, i els monjos encara li porten dos àpats al dia. Recorre'l de nit. De dia respon el **Danjo Garan**, amb la pagoda vermella Konpon Daito de 45 metres. A Kongobuji hi ha el jardí sec més gran del Japó, amb la grava rasclada en forma de dos dracs. A les sis sonen els cants i crema el ritu del foc goma. A la tardor el vermell ho envaeix tot; a l'hivern, la neu. Una parada imprescindible en qualsevol viatge pel Japó.