Takayama: un poble de muntanya que va conservar la fusta

Takayama és en una cubeta dels monts Hida, prou alta i prou lluny de tot perquè el poble d'època Edo quedés tranquil. El resultat és Sanmachi Suji: tres carrers de cases de comerciants en fusta gairebé negra, amb ràfecs profunds, portes baixes i canals d'aigua corrent per les façanes. Els cellers de sake es marquen amb un sugidama, una bola de branques de cedre penjada damunt la porta que es va tornant marró a mesura que madura el sake de la temporada; aquí encara en funcionen set, i gairebé totes fan jornades de portes obertes entre el gener i el març.

Dos mercats matinals obren a trenc d'alba, un vora el riu Miyagawa i l'altre davant de Takayama Jinya, l'única seu de governador provincial que es conserva al Japó, amb el magatzem d'arròs i la sala d'interrogatoris. A les parades hi ha encurtits, pomes, miso i sarubobo, aquells ninots vermells sense cara que les àvies de Hida cosien per donar sort. La carn és l'altre motiu per ser-hi: la vedella de Hida és el wagyu de la regió, i es ven en broqueta, en nigiri damunt d'una bola d'arròs tebi o com a filet en condicions al vespre.

I després hi ha la festa. Dues vegades l'any, a l'abril i a l'octubre, Takayama treu els seus yatai —carrosses lacades altíssimes amb ferramenta daurada, algunes amb titelles karakuri mogudes per titellaires amagats— i el poble s'omple. Fora de temporada se'n poden veure quatre a la sala Yatai Kaikan. Els autobusos a Shirakawa-go surten de l'estació, el museu a l'aire lliure de Hida-no-Sato queda a vint minuts i els onsen d'Okuhida, a una hora dins dels Alps.