Zhangjiajie: tres mil pilars de pedra entre els núvols

Zhangjiajie sembla inventat. Dins de Wulingyuan s'alcen més de tres mil pilars de gres quarsític que surten directes del bosc subtropical, alguns de més de dos-cents metres, amb pins creixent de manera inversemblant al capdamunt i núvols vessant entre ells bona part de l'any. El més cèlebre, al sector de Yuanjiajie, va passar a dir-se muntanya Al·leluia d'Avatar després que la pel·lícula li manllevés la silueta, i és en aquells miradors on per fi entens l'escala.

Moure's és mig viatge. L'ascensor Bailong puja 326 metres enganxat a la paret d'un cingle en cabines de vidre; els telefèrics arriben a la muntanya Tianzi, des d'on un matí clar es contempla un mar sencer d'agulles de pedra; i el Primer Pont sota el Cel és un arc natural de roca amb un buit considerable a sota. Al fons de la vall, el rierol del Fuet Daurat és el contrapès tranquil: set quilòmetres i mig plans vora aigua transparent, macacos al camí i els pilars alçant-se damunt teu.

A banda del parc, enganxada a la ciutat, la muntanya Tianmen proposa una altra prova de nervis: un dels telefèrics més llargs del món, les 99 corbes de l'avinguda Tongtian, els 999 esglaons fins a l'enorme arc natural de la Porta del Cel i passarel·les de vidre ancorades a la paret. Reserva-hi tres dies si pots: la boira és habitual i sovint és el segon matí el que et regala la vista. Primavera i tardor són les millors finestres, i anar-hi entre setmana canvia molt les cues.