Kunming, primavera tot l'any

La capital de Yunnan s'assenta en un altiplà a uns 1.890 metres, l'alçada justa perquè els estius siguin suaus i els hiverns amb prou feines mosseguin: d'aquí el seu sobrenom, la Ciutat de la Primavera. La prova és als parcs. Cada hivern, milers de gavines rialleres baixen des de Sibèria i s'instal·len al Llac Verd, al centre mateix, on els jubilats les alimenten, juguen al mahjong sota els salzes i ballen en orquestres improvisades. A prop, el temple Yuantong baixa en comptes de pujar, amb un pavelló octogonal enmig d'un estany de carpes, i el Temple d'Or de bronze, al turó de Mingfeng, es va fondre el 1671 per ordre del general Wu Sangui.

A una hora i mitja al sud-est hi ha el motiu principal del viatge: el Bosc de Pedra de Shilin, tres-cents quilòmetres quadrats de pilars de calcària grisa, alguns de trenta metres, erosionats a partir d'un antic fons marí i recorreguts per senders, llacunes i llegendes sani. Més a prop, els Turons de l'Oest s'alcen sobre el llac Dianchi i uns túnels excavats per monjos taoistes menen a la Porta del Drac, penjada sobre l'aigua.

S'hi menja molt bé. El plat insígnia són els fideus creuant el pont: un brou de pollastre bullent segellat amb una pel·lícula d'oli on se submergeixen pernil cru, ou de guatlla, pètals de crisantem i fideus d'arròs. Afegeix-hi bolets silvestres de les pluges d'estiu, pastissos de rosa, te Pu'er i cafè de Yunnan. Porta d'entrada a Dali, Lijiang i Xishuangbanna, aquí comença gairebé tot viatge pel sud-oest de la Xina.