Deqin, als peus del sagrat Kawagarbo

Deqin és l'últim poble del Yunnan a la carretera que puja cap al Tibet, una filera d'edificis a uns 3.400 metres sobre el Lancang, el riu que més avall s'anomena Mekong. Ningú no hi ve pel poble. S'hi ve pel que hi ha a l'altra banda de la vall: la muntanya nevada de Meili, el cim principal de la qual, el Kawagarbo, arriba als 6.740 metres i continua sense ser trepitjat, protegit per la creença tibetana i per la tragèdia de 1991 que es va endur disset alpinistes xinesos i japonesos. És una de les grans muntanyes sagrades del budisme tibetà i els pelegrins encara en volten la base en una kora de diversos dies.

La vista és l'esdeveniment. Des de les estupes del temple de Feilai es matina amb fred per veure el rizhao jinshan: el primer sol colpint els cims i daurant durant uns minuts tota la muralla de tretze pics. Els núvols guanyen sovint; d'octubre a març hi ha més sort. A baix, la glacera de Mingyong baixa insòlitament fins al bosc i s'assoleix en mitja jornada de camí.

El trekking seriós és Yubeng, dos llogarets amagats rere un coll i fins fa poc sense carretera, amb excursions a la Cascada Sagrada i al Llac de Gel sota la cara del Kawagarbo. Els allotjaments són senzills, es menja iac, ordi i te amb mantega, i l'altitud exigeix respecte. Arribar-hi vol dir la carretera Yunnan-Tibet, avui en túnel sota el port de Baima (4.292 metres), unes dues hores i mitja de revolts que són mig motiu del viatge pel sud-oest de la Xina.