Hangzhou, un llac que va fer poetes

Hangzhou va ser capital dels Song del Sud i la ciutat que Marco Polo va descriure com la més bella del món, i el seu centre de gravetat no s'ha mogut: el Llac de l'Oest, una làmina d'aigua emmarcada per dics de salzes, ponts en arc i turons de te. Recorre a peu o en bici el dic de Su, aixecat pel poeta i governador Su Dongpo l'any 1090, i el més curt dic de Bai fins al Pont Trencat, on la llegenda situa la trobada de la Serp Blanca amb el seu estudiant sota la pluja. Al capvespre, rema fins a les Tres Basses que Reflecteixen la Lluna, tres llanternes de pedra que apareixen al bitllet d'un iuan, amb la pagoda Leifeng encesa al fons.

Darrere del llac, els turons s'omplen de te. A Meijiawu i al llogaret de Longjing, les terrasses de xihu longjing enfilen els vessants i les famílies torren la fulla plana a mà en woks calents; la collita anterior al Qingming, a finals de març, és la més preuada. Vall endins, el temple Lingyin crema encens des de l'any 328 i el seu accés voreja els cingles de Feilai Feng, amb més de tres-cents budes Song i Yuan tallats a la calcària.

Es menja vora l'aigua: porc Dongpo cuinat fins a desfer-se, peix al vinagre del Llac de l'Oest, gambes saltades amb fulles de longjing i pans al vapor al carrer Hefang. L'estiu cobreix el llac de lotus; l'octubre perfuma tota la ciutat d'osmant. Amb el Gran Canal i els aiguamolls de Xixi, Hangzhou mereix uns quants dies en qualsevol ruta per la Xina.