Chengdu: pandes, mahjong i la ciutat més lenta de la Xina

Chengdu té una fama a defensar: la ciutat més tranquil·la de la Xina, i s'ho treballa. La Base d'Investigació i Cria del Panda Gegant és el motiu pel qual gairebé tothom hi va, i només funciona ben d'hora: els pandes mengen bambú a l'alba i a mig matí ja dormen panxa enlaire, de manera que l'hora següent a l'obertura és quan de debò veus cadells caient dels arbres. Els pandes vermells troten per les baranes mentre mires.

La resta del dia és lenta a posta. Al parc Renmin t'asseus en una cadira de bambú de la casa de te Heming, pagues un got de gessamí amb tapa que et van reomplint tota la tarda i deixes que un home amb un diapasó et netegi les orelles mentre els jubilats juguen al mahjong vora el llac. El monestir Wenshu manté el mateix compàs: fum d'encens, ginkgos i un menjador vegetarià. Jinli i Kuanzhai Xiangzi són els carrerons antics reconstruïts: turístics, sí, però molt bons per menjar al carrer quan es fa fosc.

I aleshores Sichuan ho desperta tot. El hotpot d'aquí és una olla comuna de bitxo sec i pebre de Sichuan málà que et deixa els llavis vibrant una hora; al marge, hi ha el mapo tofu, els fideus dan dan, els tallarins dolços (tian shui mian) i el canvi de màscares de l'òpera de Sichuan. Chengdu és també la porta cap a l'oest: el Buda Gegant de Leshan, 71 metres tallats en un cingle, i les escales entre boires del mont Emei són a un dia d'excursió, i la carretera continua pujant cap a l'altiplà tibetà. Primavera i tardor són els millors moments; l'estiu de la conca és gris, humit i sense sol.