Wuhan, tres ciutats sobre el Iangtsé

Wuhan són en realitat tres ciutats foses per l'aigua —Wuchang, Hankou i Hanyang—, allà on el riu Han desemboca al Iangtsé i els ponts fan de costura. La Torre de la Grua Groga s'alça sobre Wuchang, al turó de la Serp, reconstruïda moltes vegades des del segle III i citada sense treva pels poetes Tang; la vista des de dalt explica l'entossudiment. Als seus peus, el Llac de l'Est és un dels llacs urbans més grans de la Xina, diverses vegades més gran que el Llac de l'Oest de Hangzhou, envoltat d'un carril bici, jardins de pruneres i els vessants de Moshan.

Hankou conserva els molls de granit i els consolats de les antigues concessions: es passeja millor al vespre, quan s'encenen els llums del Bund i els ferris creuen a Wuchang per pocs iuans. El Museu Provincial de Hubei és la visita imprescindible: la tomba del marquès Yi de Zeng va lliurar un joc de 65 campanes de bronze foses cap al 433 aC, encara afinades; les rèpliques sonen cada dia en concerts. A finals de març, els cirerers omplen el campus de la Universitat de Wuhan.

La cuina no demana perdó. L'esmorzar —el guozao— són fideus secs i calents amb pasta de sèsam, rotllets de doupi i panets de sopa (xiaolongbao) menjats drets al carreró de Hubu. Després arriben els colls d'ànec picants i els crancs de riu per quilos. L'estiu és xafogós; primavera i tardor són les millors estacions per a una ruta pel Iangtsé al centre de la Xina.