Guilin, on floten les muntanyes

Guilin deu el nom als boscos d'osmant que perfumen la ciutat cada tardor, i els arbres encara hi són, vora el fossat i la xarxa de Dos Rius i Quatre Llacs que envolta el centre i passa sota les pagodes bessones del Sol i la Lluna. Però el que atrau el viatger és la pedra calcària. El Turó de la Trompa d'Elefant enfonsa la trompa de roca a la confluència del Li i el Taohua, i el Pic de la Bellesa Solitària s'alça dins la ciutat principesca de Jingjiang, d'època Ming: 306 graons fins a una vista de tota la plana càrstica.

El creuer pel riu Li cap a Yangshuo és l'excursió clàssica: quatre o cinc hores navegant davant la Cova de la Corona, el Turó dels Nou Cavalls i el meandre de Xingping que apareix al bitllet de 20 iuans, amb búfals a la vora i rais de bambú entre els pics. A prop de la ciutat, la Cova de la Flauta de Canya és un recorregut de 240 metres entre estalactites il·luminades de colors, amb inscripcions de tinta deixades per visitants de la dinastia Tang.

I es menja mifen: fideus rodons d'arròs amb vedella estofada, mongetes en vinagre, cacauets fregits i un cullerot de brou especiat, abans de les vuit del matí i en tamboret de plàstic. La tardor porta vi d'osmant i cels nets; la primavera, boires que converteixen els pics en un rotlle pintat. Un primer capítol immillorable per a un viatge més llarg per la Xina.