Dali, entre el llac i Cangshan

Dali ocupa una franja estreta entre els dinou pics de **Cangshan** i el llarg i blau **llac Erhai**, el nom del qual vol dir mar en forma d'orella. Aquí hi va haver la capital del regne de Nanzhao i després la del regne de Dali, dos estats que van resistir la Xina Tang i Song durant cinc segles, i d'aquella època sobreviuen les **Tres Pagodes del temple Chongsheng**: la central, Qianxun, és una torre de 69 metres del segle IX que ha sobreviscut a terratrèmols que van arrasar tota la resta i es reflecteix sencera a l'estany. El nucli antic és una quadrícula baixa de portes i cases amb façanes de marbre, però el plaer de debò és a la vora del llac. Lloga una bici elèctrica i segueix el circuit asfaltat fins a **Xizhou**, on els patis dels comerciants bai emmarquen gelosies tallades i els forns del carrer treuen *xizhou baba*, una coca fullada farcida de melmelada de rosa o de porc i ceballot. Continua fins a **Zhoucheng**, el poble del tie-dye, amb les tines d'índigo i les teles cosides a mà assecant-se als patis, i fins a Shuanglang, a la riba oriental. La cuina és **bai**: sopa agra i picant de peix de l'Erhai, formatge de cabra *rushan* torrat en làmines de ventall i el te cerimonial de tres temps, amarg, dolç i de regust. Sobre el poble, un telecadira i els camins penjats de Cangshan pugen fins al temple Zhonghe i les Basses de les Set Donzelles. A l'abril se celebra la fira Sanyue Jie, al peu de la muntanya des de la dinastia Tang. Dali marca el ritme de qualsevol ruta per la Xina.