Nanquín, la capital sota els ginkgos

Nanquín porta el seu passat imperial amb discreció, en avingudes de ginkgos i muralles més que no pas en soroll. El fundador Ming, Zhu Yuanzhang, la va fer capital el 1368 i hi va deixar la muralla urbana més llarga que sobreviu al món: uns vint-i-cinc quilòmetres encara drets, recorribles des de la porta de Zhonghua, els recintes concèntrics de la qual es podien empassar un exèrcit. La seva tomba, el mausoleu Ming Xiaoling, s'amaga al vessant boscós de la Muntanya Porpra, al final d'una via sagrada d'elefants, camells i funcionaris de pedra que arriba al seu millor moment sota els ginkgos grocs de novembre.

A la mateixa muntanya hi ha l'escalinata de granit del mausoleu de Sun Yat-sen i el temple de Linggu, amb la seva sala de maó sense bigues. A baix, el riu Qinhuai passa vora el barri del Temple de Confuci, on les barcasses amb fanals i els carrers de menjar recorden els opositors que s'examinaven a la Sala d'Exàmens de Jiangnan. El Palau Presidencial explica la República i el Memorial de la Massacre de Nanquín afronta el 1937 amb una claredat corprenedora.

Menja ànec salat, pàl·lid i subtilment floral, sopa de fideus amb sang d'ànec, panets de sopa i dolços d'osmant a la tardor. El llac Xuanwu omple un racó de la muralla de salzes i barques, i el temple de Qixia crema de roig amb els aurons a finals de novembre. Nanquín es combina de manera natural amb Suzhou i Huangshan en una ruta pel Jiangnan, a l'est de la Xina.