Datong, budes davant l'estepa

Datong va ser durant segles una ciutat de frontera: primer capital dels Wei del Nord, després guarnició Ming vigilant l'estepa. Els seus tresors són, per tant, monumentals. Les grutes de Yungang, excavades des de la dècada de 460 al gres a l'oest de la ciutat, apleguen més de 51.000 estàtues en 45 coves; els budes colossals de les coves 16 a 20 conserven el modelatge centreasiàtic que va viatjar per la Ruta de la Seda, i els interiors pintats i densament tallats de les coves 6 i 12 són de les sales més extraordinàries de la Xina.

A uns seixanta-cinc quilòmetres al sud-est, el monestir penjant s'agafa a un cingle del congost de Hengshan sobre bigues de fusta clavades a la roca: mil cinc-cents anys d'un santuari que allotja Buda, Laozi i Confuci sota el mateix sostre improbable. A la ciutat, els monestirs de Huayan i Shanhua conserven sales de fusta Liao i Jin amb els bodhisattves d'argila originals, i el Mur dels Nou Dracs cobreix de vidriat un llenç Ming sencer. A una hora al sud, la pagoda de fusta de Yingxian, de 1056, s'alça amb cinc pisos per fora i nou nivells per dins i, segons la tradició, sense ni un clau.

A Shanxi es menja bé i barat: fideus tallats a ganivet directament sobre l'olla, vinagre negre envellit a tot arreu, pastís de mill i olla calenta amb xai local. L'hivern és fred i lluminós a mil metres; la tardor és la millor època. Datong encaixa entre Pequín i Pingyao en una ruta pel nord de la Xina.