Datong, budes davant l'estepa

Datong va ser durant segles una ciutat de frontera: primer capital dels Wei del Nord, després guarnició Ming vigilant l'estepa. Els seus tresors són, per tant, monumentals. Les **grutes de Yungang**, excavades des de la dècada de 460 al gres a l'oest de la ciutat, apleguen més de 51.000 estàtues en 45 coves; els budes colossals de les coves 16 a 20 conserven el modelatge centreasiàtic que va viatjar per la Ruta de la Seda, i els interiors pintats i densament tallats de les coves 6 i 12 són de les sales més extraordinàries de la Xina. A uns seixanta-cinc quilòmetres al sud-est, el **monestir penjant** s'agafa a un cingle del congost de Hengshan sobre bigues de fusta clavades a la roca: mil cinc-cents anys d'un santuari que allotja Buda, Laozi i Confuci sota el mateix sostre improbable. A la ciutat, els monestirs de Huayan i Shanhua conserven sales de fusta Liao i Jin amb els bodhisattves d'argila originals, i el Mur dels Nou Dracs cobreix de vidriat un llenç Ming sencer. A una hora al sud, la **pagoda de fusta de Yingxian**, de 1056, s'alça nou pisos sense un sol clau. A Shanxi es menja bé i barat: *fideus tallats a ganivet directament sobre l'olla*, vinagre negre envellit a tot arreu, pastís de mill i olla calenta amb xai local. L'hivern és fred i lluminós a mil metres; la tardor és la millor època. Datong encaixa entre Pequín i Pingyao en una ruta pel nord de la Xina.