Shangri-La, on el Yunnan es torna Tibet

Shangri-La —simplement Zhongdian fins que el comtat va manllevar el nom de la novel·la de James Hilton el 2001— és a uns 3.200 metres, a l'extrem sud-est de l'altiplà tibetà, on el Yunnan deixa de ser subtropical i comença a ser Kham. L'aire és prim i d'una transparència desconcertant, la llum dura, i el ritme del poble el marca el monestir de Songzanlin, un complex gelugpa de cases de monjos emblanquinades que s'enfilen fins a les teulades daurades sobre un llac de canyís; en diuen el petit Potala.

El nucli antic de Dukezong va cremar el 2014 i s'ha reconstruït en fusta; a sobre, al turó de Guishan, gira la que es presenta com la roda de pregària més gran del món, que necessita diverses persones per moure's. Al capvespre potser hi trobaràs els veïns ballant en rotllana el guozhuang a la plaça. Al nord, el llac Napa creix i minva amb les estacions sobre una prada pasturada per iacs i cavalls on hivernen les grues de coll negre. El parc nacional de Pudacuo protegeix el bosc d'avets i els llacs Shudu i Bita, per damunt dels 3.500 metres.

La cuina es torna tibetana: te de mantega de iac, tsampa d'ordi torrat, bolets matsutake a finals d'estiu i olla calenta amb licor d'ordi. El primer dia convé prendre's seriosament l'altitud. Shangri-La tanca la carretera del nord del Yunnan des de Lijiang i la Gorja del Salt del Tigre, i obre la porta a Deqin i al massís de Meili, al sud-oest de la Xina.