Jingdezhen, mil anys de porcellana

Jingdezhen fa més de mil anys que fabrica porcellana i la ciutat encara fa olor de pols d'argila i fum de pi. Les matèries primeres eren locals —la pedra blanca i el caolí extret al llogaret de Gaoling, el nom del qual va passar a totes les llengües europees com a caolí— i la cort imperial se'n va adonar aviat. Des de la dinastia Ming un forn imperial hi va treballar en exclusiva per a palau, i les peces de blau i blanc que sortien pel riu es van convertir en un dels primers articles de luxe globals, copiat a Delft, Iznik i Meissen.

Encara es pot veure com es feia. El Museu del Forn Antic conserva un forn de llenya en funcionament, amb torners, retocadors, esmaltadors i pintors mostrant la divisió del treball que va arribar a tenir setanta-dos passos. El Museu del Forn Imperial, una successió de voltes aixecades en part amb maons de forns recuperats, és dels millors edificis nous de la Xina i s'alça al costat del jaciment del forn palatí i les seves muntanyes de peces trencades expressament.

L'escena viva és a Taoxichuan, antiga fàbrica estatal dels anys cinquanta convertida en barri de tallers i galeries, amb un mercat de cap de setmana ple de ceramistes joves —els jingpiao, arribats de tot el país—, i a la vall de Sanbao, on alguns estudis fan cursos breus. Compra directament a l'artesà, des d'un bol fins a un celadó de col·leccionista. Primavera i tardor són les millors èpoques, i la ciutat enllaça amb Wuyuan, Huangshan i Nanchang en una ruta per l'est de la Xina.