Leshan, un Buda tallat al cingle

Allà on conflueixen els rius Min, Dadu i Qingyi, al sud de Sichuan, un cingle de gres roig va ser tallat fins a convertir-se en el Gran Buda de Leshan: setanta-un metres de Maitreya assegut, amb les mans sobre els genolls i els peus a l'aigua. Un monjo anomenat Haitong va iniciar l'obra l'any 713 amb l'esperança que la runa abocada al riu calmés els corrents que enfonsaven les barques, i la llegenda explica que es va encegar ell mateix abans que permetre que els funcionaris desviessin els fons. S'hi van esmerçar noranta anys i tres generacions de picapedrers; només les orelles fan set metres i un sistema de drenatge ocult al cap i les espatlles encara allunya l'aigua de pluja de la pedra.

Hi ha dues maneres de trobar-s'hi. L'escala dels Nou Revolts baixa enganxada al cingle fins als dits dels seus peus, en una cua lenta que retorna l'escala real. L'altra és el vaixell, que surt a la confluència i permet veure la figura sencera d'un cop, al costat de la silueta de Buda adormit que dibuixen els turons. Al mateix promontori hi ha el temple Wuyou, amb la sala de cinc-cents arhats, i les tombes rupestres d'època Han de Mahaoya.

Leshan és a més la porta del mont Emei, una de les quatre muntanyes sagrades budistes, amb un camí de pelegrinatge que puja entre bosc de boira i escamots de macacos fins al Cim Daurat, a 3.079 metres. Abans de marxar, recorre els carrers de tapeig: broquetes bobo, ànec de pell dolça i brou de vedella qiaojiao. Després, continua el viatge per la Xina.