Guangzhou, Canton a taula

Guangzhou comercia amb l'exterior des de fa més segles que gairebé cap altra ciutat xinesa, i aquell vell costum cantonès de tractar amb forasters encara es veu: als restaurants de l'Orient Mitjà de Xiaobei, als carrers de majoristes africans de Sanyuanli i a la Fira de Canton, que dues vegades l'any omple hotels sencers. El riu de les Perles la parteix pel mig, i el millor pla senzill aquí és un ferri nocturn o un passeig pel moll amb la Torre de Canton cargolant-se en rosa i violeta a l'altra riba.

La història queda a prop. L'illa de Shamian conserva les seves avingudes de banians amb bancs i consolats de l'època de les concessions. El temple ancestral del clan Chen, de 1894, és un aparador de l'artesania cantonesa: frisos de figures vidriades als careners, granit tallat, forja i fusta noble. El parc Yuexiu guarda l'estàtua dels Cinc Bens del mite fundacional i un tram de muralla Ming; el Temple dels Sis Banians té la seva Pagoda Florida; i el Museu del Rei de Nanyue exhibeix un vestit funerari de jade trobat el 1983 en unes obres.

Però s'hi ve per l'esmorzar. El yum cha són hores de te i cistelles de bambú —har gow, siu mai, cheung fun, arròs en fulla de lotus, pastissets d'ou— a les velles cases de te de Liwan i Shangxiajiu; després arriben l'oca rostida, els fideus wonton, les sopes de doble cocció i el congee de matinada. Tardor i hivern són les estacions amables. Guangzhou es combina de manera natural amb Hong Kong i Guilin al sud de la Xina.