Harbin, una ciutat construïda amb gel

Harbin passa els hiverns voltant els vint graus sota zero i, en comptes d'amagar-se'n, hi ha muntat una festa. Cada desembre, els operaris tallen blocs del riu Songhua glaçat i els apilen fins a aixecar el Món de Gel i Neu, una ciutat efímera de torres, palaus i tobogans il·luminats per dins amb leds de colors, prou gran per caminar-hi hores. A l'altra banda del riu, a l'Illa del Sol, els escultors treballen la neu premsada a escala monumental, mentre que el parc Zhaolin manté la tradició més antiga i delicada dels fanals de gel tallats, nascuda aquí el 1963.

La resta de l'any, la ciutat explica una història russa. Harbin va créixer a partir d'un campament ferroviari del Transmanxurià, la drecera tsarista cap a Vladivostok, i als anys vint tenia desenes de milers de residents russos i una comunitat jueva notable. D'aquí vénen la catedral de Santa Sofia, església ortodoxa fundada el 1907 (l'edifici actual és del 1932) amb cúpula verda, i el carrer Central, avinguda de vianants d'1,4 quilòmetres empedrada amb llambordes rodones i flanquejada per façanes modernistes i barroques.

S'hi menja en conseqüència: la salsitxa vermella fumada d'origen lituà es ven al metre; el guobaorou, porc cruixent agredolç, es va inventar aquí per als comensals russos; i els veïns fan cua a l'aire lliure al gener per comprar gelats Madie'er. Afegeix-hi una cervesa Harbin, elaborada des del 1900, la marca més antiga de la Xina. Als afores esperen el parc de tigres siberians i la finca Volga. Vés-hi al gener i combina-ho amb els clàssics del sud del país.