Guilin, on floten les muntanyes

Guilin deu el nom als boscos d'osmant que perfumen la ciutat cada tardor, i els arbres encara hi són, vora el fossat i la xarxa de Dos Rius i Quatre Llacs que envolta el centre i passa sota les pagodes bessones del Sol i la Lluna. Però el que atrau el viatger és la pedra calcària. El **Turó de la Trompa d'Elefant** enfonsa la trompa de roca a la confluència del Li i el Taohua, i el **Pic de la Bellesa Solitària** s'alça dins la ciutat principesca de Jingjiang, d'època Ming: 306 graons fins a una vista de tota la plana càrstica. El **creuer pel riu Li** cap a Yangshuo és l'excursió clàssica: quatre o cinc hores navegant davant la Cova de la Corona, el Turó dels Nou Cavalls i el meandre de Xingping que apareix al bitllet de 20 iuans, amb búfals a la vora i rais de bambú entre els pics. A prop de la ciutat, la **Cova de la Flauta de Canya** és un recorregut de 240 metres entre estalactites il·luminades de colors, amb inscripcions de tinta deixades per visitants de la dinastia Tang. I es menja *mifen*: fideus rodons d'arròs amb vedella estofada, mongetes en vinagre, cacauets fregits i un cullerot de brou especiat, abans de les vuit del matí i en tamboret de plàstic. La tardor porta vi d'osmant i cels nets; la primavera, boires que converteixen els pics en un rotlle pintat. Un primer capítol immillorable per a un viatge més llarg per la Xina.