Hangzhou, un llac que va fer poetes

Hangzhou va ser capital dels Song del Sud i la ciutat que Marco Polo va descriure com la més bella del món, i el seu centre de gravetat no s'ha mogut: el **Llac de l'Oest**, una làmina d'aigua emmarcada per dics de salzes, ponts en arc i turons de te. Recorre a peu o en bici el **dic de Su**, aixecat pel poeta i governador Su Dongpo l'any 1090, i el més curt dic de Bai fins al Pont Trencat, on la llegenda situa la trobada de la Serp Blanca amb el seu estudiant sota la pluja. Al capvespre, rema fins a les **Tres Basses que Reflecteixen la Lluna**, tres llanternes de pedra que apareixen al bitllet d'un iuan, amb la **pagoda Leifeng** encesa al fons. Darrere del llac, els turons s'omplen de te. A **Meijiawu** i al llogaret de Longjing, les terrasses de *xihu longjing* enfilen els vessants i les famílies torren la fulla plana a mà en woks calents; la collita anterior al Qingming, a finals de març, és la més preuada. Vall endins, el **temple Lingyin** crema encens des de l'any 328 i el seu accés voreja els cingles de Feilai Feng, amb més de tres-cents budes Song i Yuan tallats a la calcària. Es menja vora l'aigua: **porc Dongpo** cuinat fins a desfer-se, peix al vinagre del Llac de l'Oest, gambes saltades amb fulles de longjing i pans al vapor al carrer Hefang. L'estiu cobreix el llac de lotus; l'octubre perfuma tota la ciutat d'osmant. Amb el Gran Canal i els aiguamolls de Xixi, Hangzhou mereix uns quants dies en qualsevol ruta per la Xina.