Suzhou, jardins escrits com a poemes

Suzhou fa dos mil cinc-cents anys que és ciutat d'aigua i de seda, traçada sobre una retícula de canals units al Gran Canal, i els seus funcionaris lletrats van dedicar el retir a construir els jardins que avui són Patrimoni Mundial. El més gran és el **Jardí de l'Administrador Humil**, cinc hectàrees d'estanys, ponts en ziga-zaga i vistes manllevades amb què un censor del segle XVI va convertir la seva caiguda en desgràcia en paisatge. El **Jardí Persistent** presumeix de galeries i de la roca Taihu anomenada Pic del Núvol Auspiciós, mentre que el minúscul **Jardí del Mestre de les Xarxes** demostra la tesi millor que cap: mitja hectàrea que sembla infinita, sobretot de nit, quan s'hi representa òpera Kunqu. Fora de les muralles, la vida segueix l'aigua. Recorre **Pingjiang Road** a l'alba, quan les cases emblanquinades i els ponts de pedra són dels veïns, o pren una barca per **Shantang** fins al **Turó del Tigre**, on una pagoda de maó de l'any 961 s'inclina més de tres graus sobre la tomba del rei Helü. La **seda** va fer la fortuna de la ciutat: el museu ho explica i els tallers encara broden peces *su xiu* a doble cara. Es menja peix mandarí en forma d'esquirol amb salsa agredolça, fideus aozao en brou clar i es beu biluochun, el te verd en espiral del llac Tai. El museu d'I. M. Pei i els pobles d'aigua de Tongli i Zhouzhuang completen la parada més plàcida d'un viatge per la Xina.