Suzhou, jardins escrits com poemes

Suzhou fa dos mil cinc-cents anys que és ciutat d'aigua i de seda, traçada sobre una retícula de canals units al Gran Canal, i els seus funcionaris lletrats van dedicar el retir a construir els jardins que avui són Patrimoni Mundial. El més gran és el Jardí de l'Administrador Humil, cinc hectàrees d'estanys, ponts en ziga-zaga i vistes manllevades amb què un censor del segle XVI va convertir la seva caiguda en desgràcia en paisatge. El Jardí Persistent presumeix de galeries i de la roca Taihu anomenada Pic Coronat de Núvols, mentre que el minúscul Jardí del Mestre de les Xarxes demostra la tesi millor que cap: mitja hectàrea que sembla infinita, sobretot de nit, quan s'hi representa òpera Kunqu.

Fora de les muralles, la vida segueix l'aigua. Recorre Pingjiang Road a l'alba, quan les cases emblanquinades i els ponts de pedra són dels veïns, o pren una barca per Shantang fins al Turó del Tigre, on una pagoda de maó de l'any 961 s'inclina més de tres graus sobre la tomba del rei Helü. La seda va fer la fortuna de la ciutat: el museu ho explica i els tallers encara broden peces su xiu a doble cara.

Es menja peix mandarí en forma d'esquirol amb salsa agredolça, fideus aozao en brou clar i es beu biluochun, el te verd en espiral del llac Tai. El museu d'I. M. Pei i els pobles d'aigua de Tongli i Zhouzhuang completen la parada més plàcida d'un viatge per la Xina.